Salut: Tobia Moroder
Ntroduzione critica: Gabriele Lorenzoni
Intermezzo: Georg Malfertheiner
Orar: 08.02. - 08.03.2020
16:00 - 19:00 / Lunesc stlut
Adolf Vallazza (Urtijëi, 1924) ie na figura iconica tl panorama dla scultura sibe naziunela che nternaziunela d’aldidancuei. Sustenidëur da ardimënt y rigurëus dl ziplé, àl dedicà si vita a na tecnica che nchin su per i ani cincanta univa rateda bona mé per i lëures artejanei, l’à auzeda a denità artistica, ti giaurian nsci la streda a doi generazions de artisć de Gherdëina.
A Vallazza ne ti fóssel mei tumà ite de se n jì da si ncësa, da Gherdëina, nianca canche la prescions per spusté si atelié a Milan, cossa che ti ëss zënzauter dat mo na majera sburdla a se slargë ora cumerzialmënter, fova stersces. Nia che la s’ëss tratà de crì l ijulamënt, ma bën la cunvinzion sota, miec dit la segurëza, che te ch’l fazulët de tiera ne fòvel nia mé nasciù, ma che si ncësa ti dunova for inò y bel assé funtanes de ispirazion. N binom, chël danter Vallazza y si montes, che n pò sintetisé tl raport cun l lën: n raport d’amor y lëur, che mbracia ite l senificat sot de n’esistënza. Tres la sortes de lën vedl y antich adurvà da Vallazza regórel belempont linfa vitela, stories de fadia y atacamënt, amor per l teritore y poejia.
Da na idea de Tobia Moroder & Ivan Senoner, n cunlaurazion cun Archivio Vallazza
L ie stat mesun mëter a jì chësta mostra cun l sustëni dl Chemun de Urtijëi.
Salut: Tobia Moroder
Ntroduzione critica: Gabriele Lorenzoni
Intermezzo: Georg Malfertheiner
Orar: 08.02. - 08.03.2020
16:00 - 19:00 / Lunesc stlut
Adolf Vallazza (Urtijëi, 1924) ie na figura iconica tl panorama dla scultura sibe naziunela che nternaziunela d’aldidancuei. Sustenidëur da ardimënt y rigurëus dl ziplé, àl dedicà si vita a na tecnica che nchin su per i ani cincanta univa rateda bona mé per i lëures artejanei, l’à auzeda a denità artistica, ti giaurian nsci la streda a doi generazions de artisć de Gherdëina.
A Vallazza ne ti fóssel mei tumà ite de se n jì da si ncësa, da Gherdëina, nianca canche la prescions per spusté si atelié a Milan, cossa che ti ëss zënzauter dat mo na majera sburdla a se slargë ora cumerzialmënter, fova stersces. Nia che la s’ëss tratà de crì l ijulamënt, ma bën la cunvinzion sota, miec dit la segurëza, che te ch’l fazulët de tiera ne fòvel nia mé nasciù, ma che si ncësa ti dunova for inò y bel assé funtanes de ispirazion. N binom, chël danter Vallazza y si montes, che n pò sintetisé tl raport cun l lën: n raport d’amor y lëur, che mbracia ite l senificat sot de n’esistënza. Tres la sortes de lën vedl y antich adurvà da Vallazza regórel belempont linfa vitela, stories de fadia y atacamënt, amor per l teritore y poejia.
Da na idea de Tobia Moroder & Ivan Senoner, n cunlaurazion cun Archivio Vallazza
L ie stat mesun mëter a jì chësta mostra cun l sustëni dl Chemun de Urtijëi.