15.05.2015 -
14.06.2015
GIAURIDA: 15.05.2015 - 18:00
Ntroduzion: Valentine Kostner
Intermezzo: Valeria Stuflesser (tlavier), Marie Stuflesser (flaut)
ORAR DLA MOSTRA:
Uni di: 16:00 - 19:00
Ve., sa. y dum.:10:00 - 12:00
Lunesc stlut
Mostra de scultures y depënc cun lëures de Egger Lienz, Nikodem,
Prachenski, Stolz, Kasimir, Hönich, Thöny, Pinggera, Albin y Anton
Pitscheider, Murer, J. Kostner y d’autri.
La vieres porta destruzion y lascia n uet nia mé materiel ma dantaldut spirituel. I artisć ie povester chëi che l sënt l plu, ajache iust ëi ie scialdi sensibli y zic y i se lascia tré ite mo deplù emozionalmënter. L artist adrova te chësta situazion dramatica l’ert per pudëi se delibré da duta la tëmes y dai sentimënc che l fej patì. L ie sciche na terapia per sé nstës.
L’opres metudes ora tl Tublà da Nives rejona de sentimënc y de suferënza per una o l’autra viera. Les dëssa vester na sburdla per pensé do. L vën dat pëis dantaldut ai lëures sun la prima viera, ma sëuraprò iel nce reflescions defrëntes n cont de d’autra vieres, nchin su a nosc tëmps. La scultures ie unides fates da nosc artisć de Gherdëina y i depënc tol ite moleri de nosc raions. L spetadëur possa se lascé ite tla situazion te chëla che chëst’ opres ie unides fates y nce purvé a ntënder l messaje che les uel nes dé inant.
Do avëi udù i dessënies “Krieg” de Otto Dix à Erich Maria Remarque scrit: “Chiche vëij chisc chedri y ne mpermët nia de juré contra la viera, ne possa nia se cunscidré na persona!”
15.05.2015 -
14.06.2015
GIAURIDA: 15.05.2015 - 18:00
Ntroduzion: Valentine Kostner
Intermezzo: Valeria Stuflesser (tlavier), Marie Stuflesser (flaut)
ORAR DLA MOSTRA:
Uni di: 16:00 - 19:00
Ve., sa. y dum.:10:00 - 12:00
Lunesc stlut
Mostra de scultures y depënc cun lëures de Egger Lienz, Nikodem,
Prachenski, Stolz, Kasimir, Hönich, Thöny, Pinggera, Albin y Anton
Pitscheider, Murer, J. Kostner y d’autri.
La vieres porta destruzion y lascia n uet nia mé materiel ma dantaldut spirituel. I artisć ie povester chëi che l sënt l plu, ajache iust ëi ie scialdi sensibli y zic y i se lascia tré ite mo deplù emozionalmënter. L artist adrova te chësta situazion dramatica l’ert per pudëi se delibré da duta la tëmes y dai sentimënc che l fej patì. L ie sciche na terapia per sé nstës.
L’opres metudes ora tl Tublà da Nives rejona de sentimënc y de suferënza per una o l’autra viera. Les dëssa vester na sburdla per pensé do. L vën dat pëis dantaldut ai lëures sun la prima viera, ma sëuraprò iel nce reflescions defrëntes n cont de d’autra vieres, nchin su a nosc tëmps. La scultures ie unides fates da nosc artisć de Gherdëina y i depënc tol ite moleri de nosc raions. L spetadëur possa se lascé ite tla situazion te chëla che chëst’ opres ie unides fates y nce purvé a ntënder l messaje che les uel nes dé inant.
Do avëi udù i dessënies “Krieg” de Otto Dix à Erich Maria Remarque scrit: “Chiche vëij chisc chedri y ne mpermët nia de juré contra la viera, ne possa nia se cunscidré na persona!”