Giancarlo Lamonaca, Mother
Giaurida: 19.10.24 - dala 17:00
Ntroduzion: Emanuel Valentin, diretëur Furtëza de Franzensfeste y museum Eccel Kreuzer, n dialogh cun l artist
Buffet ladin

Daviert uni di dala 15:00 ala 18:00
.
Lunesc stlut



La fotografia ie n strumënt ideel per mustré su la sfumadures dl tëmp, si fazion, si cunseguenzes, ma nce per mustré su si premisses. Nia l dant y l do, ma l co y percie, te n’eternità rateda de avenimënc, se cuncretisea te n purvé assurd y puech probabl de tenì fërm l prejënt.
La ntervenzions de Giancarlo Lamonaca reprejentea dantaldut na ndesfideda al’idea de na realtà che ie laite tl cunzet de fotografia y gëura fronc nueves de dialogh cun chël che ie. L se trata de azions fisiches y simboliches, che spidlea la faszinazion de cie che ie mesun capì te deplù manieres. L mpuls dl tò su ne ie nia assé: l fin ie chël, de ntënder, che uni elemënt realistich ascuend deplù senificac, ie evasif y misteriëus. L ie l bujën de slargë y storjer l mond reel cunesciù tres n schema conzetuel, mustran coche uni forma de (re-)cunescënza cunservea n repertore nmaginer potenziel y ipotetich. Ti jan do al aforism de Werner Heisenberg, aldò de chël che l artist ie bon de „jì tres la realtà da dedite”, sons cherdei de crì chël, che ne ie nia, l’auternativa puscibla, l auter mus dl mond.
L ie for mpue ora de cë, l ulëi jì sëura i cunfins de chël “che n possa fotografé” ora. Chësc uel dì desmascaré l senificat dopl dla fotografia, se lascé mpresciuné dala finzion che seduj. Ma ne ie pa nia iust l vester ntravaià y che dura puech dla imajes: mustré y ascuender tl medem mumënt, rafiguré l mond y tl medem mumënt l mudé? Nce te chësc zitlus de lëur se lascel dut inò usservé, mudé y cuncé via da nuef. L ie sciche sce nia ne fossa mei mesun fé ora y mei mesun “udëi”. “L ie te chësc limit mpuscibl dl mond fisich”, nsci scrijova l fotograf Luigi Ghirri, “te chël che la fotografia abina si senificat”.

Giancarlo Lamonaca, Mother
Giaurida: 19.10.24 - dala 17:00
Ntroduzion: Emanuel Valentin, diretëur Furtëza de Franzensfeste y museum Eccel Kreuzer, n dialogh cun l artist
Buffet ladin

Daviert uni di dala 15:00 ala 18:00
.
Lunesc stlut



La fotografia ie n strumënt ideel per mustré su la sfumadures dl tëmp, si fazion, si cunseguenzes, ma nce per mustré su si premisses. Nia l dant y l do, ma l co y percie, te n’eternità rateda de avenimënc, se cuncretisea te n purvé assurd y puech probabl de tenì fërm l prejënt.
La ntervenzions de Giancarlo Lamonaca reprejentea dantaldut na ndesfideda al’idea de na realtà che ie laite tl cunzet de fotografia y gëura fronc nueves de dialogh cun chël che ie. L se trata de azions fisiches y simboliches, che spidlea la faszinazion de cie che ie mesun capì te deplù manieres. L mpuls dl tò su ne ie nia assé: l fin ie chël, de ntënder, che uni elemënt realistich ascuend deplù senificac, ie evasif y misteriëus. L ie l bujën de slargë y storjer l mond reel cunesciù tres n schema conzetuel, mustran coche uni forma de (re-)cunescënza cunservea n repertore nmaginer potenziel y ipotetich. Ti jan do al aforism de Werner Heisenberg, aldò de chël che l artist ie bon de „jì tres la realtà da dedite”, sons cherdei de crì chël, che ne ie nia, l’auternativa puscibla, l auter mus dl mond.
L ie for mpue ora de cë, l ulëi jì sëura i cunfins de chël “che n possa fotografé” ora. Chësc uel dì desmascaré l senificat dopl dla fotografia, se lascé mpresciuné dala finzion che seduj. Ma ne ie pa nia iust l vester ntravaià y che dura puech dla imajes: mustré y ascuender tl medem mumënt, rafiguré l mond y tl medem mumënt l mudé? Nce te chësc zitlus de lëur se lascel dut inò usservé, mudé y cuncé via da nuef. L ie sciche sce nia ne fossa mei mesun fé ora y mei mesun “udëi”. “L ie te chësc limit mpuscibl dl mond fisich”, nsci scrijova l fotograf Luigi Ghirri, “te chël che la fotografia abina si senificat”.