Ntroduzion: Magdalena Messner, diretëura Messner Mountain Museum
Daviert uni di ora dl lunesc dala 16.00 ala 19.00
Dut ie cunlià
La mostra LACORDA02 se taca ite al’opera plu pruvocanta
de Hubert Kostner, Sasmujel, realiseda tl 2019 tl cheder dl Festival Transart. Tl
giaron dla furcela de Saslonch, a n’autëza de 2.400 metri, ie n crëp liede de
zirca 4x5x6 metri unì balucà ite cun 10.500 metri de cordes da jì a crëp, n
majera pert rezitledes. Do n ann ie l puron de Dolomit inò unì deliberà dal
artist. Na pert dla cordes dl Sasmujel ie da abiné tla mostra LACORDA02.
I resć sun fonz dla spersa d’esposizion lascia pensé a n
tëmp passà, a reperc archeologics. La nstalazion dinamica sun fonz ie l elemënt
zentrel y nce l material ora de chël che l ie unì realisà l’autra scultures y
lëures metui ora. Ora di toc de corda dl Sasmujel nascel dal 2021 incà for inò
operes nueves, lëures che vën numerei damprovia aldò dl tëmp dla criazion. Tla scultures pierd la cordes si natura flescibla y vën fermedes te posizions
statiches, che Kostner cumbinea cun grifs artifiziei, coche n i cunësc dala palestres
d’arpizeda.
Cun si rujeneda vijiva y formela astrata, ie la mostra
LACORDA02 sinonim dla formes desvalives de liams soziei y danter la persones,
che possa vester strënc sciche n grop, ma nce liedesc, duré na vita o nce mé n
mumënt, stersc o ala zibla. Ududa te n majer cuntest reprejentea la mostra l
bracion de mpurtanza vitela danter la natura y la persona y la respunsabltà che
nëus on per chësc.
Trasfurmazions,
svilups y mudamënc ie na pert zentrela dl lëur artistich de Hubert Kostner
(*1971). Materiai y cosses che vën dal ambient dl artist vën destachei da si
cuntest cunvenzionel y giapa n senificat nuef. Si pont de ududa persunel anconta
la realtà da uni di cun na sensibltà delicata. I lëures de Kostner ne uel nia
acusé, ma se muev plutosc te n ambient de ironia, che ne uel nia a uni maniera
recunzilië. Te si lëures se tratla dantaldut de abiné i drë’ senificac do la
cultrines de na vijion idealiseda dl mond y de nderzé nosta vijion dla realtà.
Ntroduzion: Magdalena Messner, diretëura Messner Mountain Museum
Daviert uni di ora dl lunesc dala 16.00 ala 19.00
Dut ie cunlià
La mostra LACORDA02 se taca ite al’opera plu pruvocanta
de Hubert Kostner, Sasmujel, realiseda tl 2019 tl cheder dl Festival Transart. Tl
giaron dla furcela de Saslonch, a n’autëza de 2.400 metri, ie n crëp liede de
zirca 4x5x6 metri unì balucà ite cun 10.500 metri de cordes da jì a crëp, n
majera pert rezitledes. Do n ann ie l puron de Dolomit inò unì deliberà dal
artist. Na pert dla cordes dl Sasmujel ie da abiné tla mostra LACORDA02.
I resć sun fonz dla spersa d’esposizion lascia pensé a n
tëmp passà, a reperc archeologics. La nstalazion dinamica sun fonz ie l elemënt
zentrel y nce l material ora de chël che l ie unì realisà l’autra scultures y
lëures metui ora. Ora di toc de corda dl Sasmujel nascel dal 2021 incà for inò
operes nueves, lëures che vën numerei damprovia aldò dl tëmp dla criazion. Tla scultures pierd la cordes si natura flescibla y vën fermedes te posizions
statiches, che Kostner cumbinea cun grifs artifiziei, coche n i cunësc dala palestres
d’arpizeda.
Cun si rujeneda vijiva y formela astrata, ie la mostra
LACORDA02 sinonim dla formes desvalives de liams soziei y danter la persones,
che possa vester strënc sciche n grop, ma nce liedesc, duré na vita o nce mé n
mumënt, stersc o ala zibla. Ududa te n majer cuntest reprejentea la mostra l
bracion de mpurtanza vitela danter la natura y la persona y la respunsabltà che
nëus on per chësc.
Trasfurmazions,
svilups y mudamënc ie na pert zentrela dl lëur artistich de Hubert Kostner
(*1971). Materiai y cosses che vën dal ambient dl artist vën destachei da si
cuntest cunvenzionel y giapa n senificat nuef. Si pont de ududa persunel anconta
la realtà da uni di cun na sensibltà delicata. I lëures de Kostner ne uel nia
acusé, ma se muev plutosc te n ambient de ironia, che ne uel nia a uni maniera
recunzilië. Te si lëures se tratla dantaldut de abiné i drë’ senificac do la
cultrines de na vijion idealiseda dl mond y de nderzé nosta vijion dla realtà.