Saslonch (2024), acuarel, 76x56cm

Inaugurazion vënderdi, ai 28 de fauré 2025 dala 18.00
Ntroduzion: Ingrid Runggaldier
Daviert uni di ora dl lunesc dala 15.00 ala 18.00

Crëps / Montagne / Berge

Riccarda de Eccher (*1954) nasc a Bulsan. Canche la à diesc ani, va si familia a sté tl Friul.
L nchersciadum do la montes la porta a fé n curs de arpizeda canche la à 18 ani. La scumëncia a fé arpizedes tla Elpes Carniches y Iuliches, ma nce tla Dolomites, cun chëles che la à n liam particuler.
Per n diesc ani se dedichea Riccarda de Eccher al’arpizeda, fajan vies nfin al sesto grado de deficultà, giaurian vies nueves y fajan pea spedizions nce ora dl’Europa. Te età madura scumëncela a se dé ju cun la pitura tla tecnica a acuarel. La montes y i crëps devënta l motif prinzipel de si lëures. La Elpes y particularmënter la Dolomites devënta prutagonistes dla vijion te depënc, che per la natura dla tecnica sons usei a udëi te de mëndri formac. Ti lëures de Riccarda de Eccher tol i crëps ite duta la spersa dl cheder, nsci che chiche ti cëla vën trat ite defin tla panoramica vijiva.
L ann 2006 mëtela ora si pitures per l prim iede t’Ampëz y daldò vëniel metù a jì mostres sibe tl’Europa (tla Talia, Franzia, Nghiltiera, Slovenia), sibe ti Stac Unii. Deberieda cun deplù autëures iel unit a se l dé de pitla publicazions. Ëila viv danter la Talia y I Stac Unii.

Saslonch (2024), acuarel, 76x56cm

Inaugurazion vënderdi, ai 28 de fauré 2025 dala 18.00
Ntroduzion: Ingrid Runggaldier
Daviert uni di ora dl lunesc dala 15.00 ala 18.00

Crëps / Montagne / Berge

Riccarda de Eccher (*1954) nasc a Bulsan. Canche la à diesc ani, va si familia a sté tl Friul.
L nchersciadum do la montes la porta a fé n curs de arpizeda canche la à 18 ani. La scumëncia a fé arpizedes tla Elpes Carniches y Iuliches, ma nce tla Dolomites, cun chëles che la à n liam particuler.
Per n diesc ani se dedichea Riccarda de Eccher al’arpizeda, fajan vies nfin al sesto grado de deficultà, giaurian vies nueves y fajan pea spedizions nce ora dl’Europa. Te età madura scumëncela a se dé ju cun la pitura tla tecnica a acuarel. La montes y i crëps devënta l motif prinzipel de si lëures. La Elpes y particularmënter la Dolomites devënta prutagonistes dla vijion te depënc, che per la natura dla tecnica sons usei a udëi te de mëndri formac. Ti lëures de Riccarda de Eccher tol i crëps ite duta la spersa dl cheder, nsci che chiche ti cëla vën trat ite defin tla panoramica vijiva.
L ann 2006 mëtela ora si pitures per l prim iede t’Ampëz y daldò vëniel metù a jì mostres sibe tl’Europa (tla Talia, Franzia, Nghiltiera, Slovenia), sibe ti Stac Unii. Deberieda cun deplù autëures iel unit a se l dé de pitla publicazions. Ëila viv danter la Talia y I Stac Unii.