GIAURIDA ve. 8.10.2021 - 20:30
Ntroduzions: Paola Bassetti y Valeria Stuflesser
Orar dla mostra:
Uni di dala 17:00 ala 20:00
Dumënia: 10:00-12:00 / 17:00-20:00
Lunesc stlut
SIMON OBERBACHER
La formes che Simon Oberbacher ti dà a si lëures ie formes arcaiches.
Tres chëstes lecordel la prima generazion dla raza umana, che adurvova
chësta formes per purté roba da maië y ega, formes che n abinova bele
tla natura (p.ej. l uef). Tulan ca n to’ de lën ie Simon bon de lauré
ora de gran scudeles, formes essenzieles che ie liedes al argumënt
antich dl grëm de na oma. Ël à la capazità de les turné tan giut nchin
che les giapa n ëur sutil, scialdi fin che se trasfurmea ntan che l lën
sëcia. Ala fin garatel n lëur asimetrich, cun de pitla sfëntes y
sfësses, che l artist va mo a abelì cun decurazions.
PAOLO ROSSETTO
Cun mi pitura sureéla uei mëter a lum n dialogh lonch y meste danter persona y natura y depierpul sorissé la realtà umana te si formes desfrëntes. Ue purté dant messajes boni de tré pea la mënt y i sentimënc. La persona se desmëncia de fé ala pert dla natura da chëla che la vën cherdeda, daviadechël sons natura ncertlei ite dala natura y l ie chësc l mond che me dà dl am. N mond che mostre mescedan pensiers, sëmesc, sentimënc, la cosses che se semea l manco purtedes a n dutun cun la persona. L ie na metafora dla vita. La natura ie per mé na cherdeda sterscia, na sort de vocazion. L lën, che ie tl zënter de mi depënc, ie simbul de vita. Vita che vën, te mi chedri, acumpanieda dal lën, che la nrissea y che ie funtana y grep de chësta y, sce ulon, ie l tema minà nce chël dl’oma natura y donca dl’ëila. Tres l’ëila, che rapresënta l cërtl naturel cun fecondità, nasciuda, vita y mort, azentuei l sentimënt che vën ora da d’ëila.
GIAURIDA ve. 8.10.2021 - 20:30
Ntroduzions: Paola Bassetti y Valeria Stuflesser
Orar dla mostra:
Uni di dala 17:00 ala 20:00
Dumënia: 10:00-12:00 / 17:00-20:00
Lunesc stlut
SIMON OBERBACHER
La formes che Simon Oberbacher ti dà a si lëures ie formes arcaiches.
Tres chëstes lecordel la prima generazion dla raza umana, che adurvova
chësta formes per purté roba da maië y ega, formes che n abinova bele
tla natura (p.ej. l uef). Tulan ca n to’ de lën ie Simon bon de lauré
ora de gran scudeles, formes essenzieles che ie liedes al argumënt
antich dl grëm de na oma. Ël à la capazità de les turné tan giut nchin
che les giapa n ëur sutil, scialdi fin che se trasfurmea ntan che l lën
sëcia. Ala fin garatel n lëur asimetrich, cun de pitla sfëntes y
sfësses, che l artist va mo a abelì cun decurazions.
PAOLO ROSSETTO
Cun mi pitura sureéla uei mëter a lum n dialogh lonch y meste danter persona y natura y depierpul sorissé la realtà umana te si formes desfrëntes. Ue purté dant messajes boni de tré pea la mënt y i sentimënc. La persona se desmëncia de fé ala pert dla natura da chëla che la vën cherdeda, daviadechël sons natura ncertlei ite dala natura y l ie chësc l mond che me dà dl am. N mond che mostre mescedan pensiers, sëmesc, sentimënc, la cosses che se semea l manco purtedes a n dutun cun la persona. L ie na metafora dla vita. La natura ie per mé na cherdeda sterscia, na sort de vocazion. L lën, che ie tl zënter de mi depënc, ie simbul de vita. Vita che vën, te mi chedri, acumpanieda dal lën, che la nrissea y che ie funtana y grep de chësta y, sce ulon, ie l tema minà nce chël dl’oma natura y donca dl’ëila. Tres l’ëila, che rapresënta l cërtl naturel cun fecondità, nasciuda, vita y mort, azentuei l sentimënt che vën ora da d’ëila.