GIAURIDA: n merdi ai 27 d’agost 2019 dala 20:30

Ntroduzion : Vinzenz Senoner, Philipp Messner

MOSTRA: 28.8. – 15.9.2019

Uni di: 16:00 – 19:00
Dumënia: 10:00 - 12:00
Lunesc iel stlut



Willy Messner, artist de Urtijëi chier for inò stredes nueves y resta purempò for fedel ala tecniches tradiziuneles: nscila pudëssen descrì n curt la maniera de lauré de Willy Messner che ie nasciù tl 1942 y vën ora de na familia de scultëures. I prim taies tl lën à Willy pudù mparé tla berstot dl pere y cun 14 ani al scumencià si furmazion tla Scola d’Ert a Urtijëi. Do si stude tlassich tl tëmp di ani ’60 metoven bel plan man te Gherdëina cun la produzion n seria a mascin y perchël à Messner tosc scumencià a svilupé, nce ispirà dai cunsëies de Raimund Mureda y Luis Piazza, n si stil persunel che se desferenziova dala scultura tradiziunela de Gherdëina.

Si lëures lecorda mpue la scultura tl stil romanich y per si operes chirel ora toc de lën che mantën si formes urigineles nce a lëur finà. Tipics ie la figures y i motifs laurei te toc de lën y tl sas che Messner abina tla natura ulache l resta la formes monolitiches che ti da n’esprescion arcaica. La rafigurazions de persones se adatea ala formes dl material, n corp devënta pert dla forma naturela. Nscila iel da recunëscer n referimënt ala formes dla Dolomites tres chëles che l mostra figures singules o nce te grupes. Suvënz ie l tema de si operes sacral, Messner zipla criples ora de ravises o realisea lëures te sas fosch de bellerofon che ie danter l auter da udëi tla mostra tl Tublà da Nives. Messner à urmei arjont recunescimënt nternaziunel y à fat pea pra mostres persuneles tl’Austria, ti Paejes Tudësc y tla Svizra.









GIAURIDA: n merdi ai 27 d’agost 2019 dala 20:30

Ntroduzion : Vinzenz Senoner, Philipp Messner

MOSTRA: 28.8. – 15.9.2019

Uni di: 16:00 – 19:00
Dumënia: 10:00 - 12:00
Lunesc iel stlut



Willy Messner, artist de Urtijëi chier for inò stredes nueves y resta purempò for fedel ala tecniches tradiziuneles: nscila pudëssen descrì n curt la maniera de lauré de Willy Messner che ie nasciù tl 1942 y vën ora de na familia de scultëures. I prim taies tl lën à Willy pudù mparé tla berstot dl pere y cun 14 ani al scumencià si furmazion tla Scola d’Ert a Urtijëi. Do si stude tlassich tl tëmp di ani ’60 metoven bel plan man te Gherdëina cun la produzion n seria a mascin y perchël à Messner tosc scumencià a svilupé, nce ispirà dai cunsëies de Raimund Mureda y Luis Piazza, n si stil persunel che se desferenziova dala scultura tradiziunela de Gherdëina.

Si lëures lecorda mpue la scultura tl stil romanich y per si operes chirel ora toc de lën che mantën si formes urigineles nce a lëur finà. Tipics ie la figures y i motifs laurei te toc de lën y tl sas che Messner abina tla natura ulache l resta la formes monolitiches che ti da n’esprescion arcaica. La rafigurazions de persones se adatea ala formes dl material, n corp devënta pert dla forma naturela. Nscila iel da recunëscer n referimënt ala formes dla Dolomites tres chëles che l mostra figures singules o nce te grupes. Suvënz ie l tema de si operes sacral, Messner zipla criples ora de ravises o realisea lëures te sas fosch de bellerofon che ie danter l auter da udëi tla mostra tl Tublà da Nives. Messner à urmei arjont recunescimënt nternaziunel y à fat pea pra mostres persuneles tl’Austria, ti Paejes Tudësc y tla Svizra.